Formació del cens electoral dels estrangers residents a l'Estat espanyol per a les eleccions municipals de 24 de maig de 2015

A continuació us reproduïm, traduïda al català, la nota de premsa de l'Instituto Nacional de Estadística que tracta sobre la Formació del cens electoral dels estrangers residents a l'Estat espanyol per a les eleccions municipals de 24 de maig de 2015.

El 24 de maig del 2015 se celebraran eleccions municipals a Espanya. Hi podran votar els ciutadans residents a Espanya, majors d'edat el dia de la votació, que siguin nacionals de països de la Unió Europea o amb acords que els reconeguin aquest dret.

Per exercir el dret de sufragi és condició indispensable estar inscrit en el Cens Electoral vigent per a aquestes eleccions, que es forma amb les inscripcions en els padrons municipals referides al 30 de desembre de 2014 i s'amplia amb les inscripcions dels nacionals de països amb Acords en vigor en el termini establert en la normativa vigent.

Nacionals de països de la Unió Europea

Per a la inscripció en el Cens Electoral dels nacionals de països de la Unió Europea residents a Espanya cal emplenar una declaració formal de manifestació de voluntat d'exercir el dret de sufragi a Espanya en les eleccions municipals. La manifestació es pot presentar en els Ajuntaments en qualsevol moment, si bé perquè tingui efecte en les eleccions municipals de 2015 haurà de realitzar-se fins al 30 de desembre de 2014.

Per facilitar aquesta inscripció, l'Oficina del Cens Electoral remetrà, en els últims dies del mes d'octubre de 2014, una comunicació personalitzada per correu postal als ciutadans sense manifestació de voluntat declarada des de l'anterior enviament de cartes amb motiu de les eleccions municipals de 2011, que contindrà les dades prèviament impresos corresponents als seus empadronaments. Els que la rebin podran realitzar la manifestació per Internet si l'interessat disposa del seu Número d'identificació d'estranger (NIE) o per correu postal.

Nacionals de països amb Acords per a les eleccions municipals

En el cas dels nacionals de països amb acords que reconeguin el dret de sufragi en les eleccions municipals, es requereix realitzar la sol·licitud d'inscripció en el cens electoral per a les eleccions municipals i complir amb les altres condicions dels Acords.

Els països amb Acords en vigor actualment són Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Trinitat i Tobago. Aquesta relació podria ser ampliada amb altres països amb els que s'establissin futurs Acords.

Les condicions establertes per als nacionals de tots ells, amb l'excepció de Noruega, són:

• Estar en possessió de l'autorització de residència a Espanya.
• Haver residit a Espanya, legalment i ininterrompudament durant, almenys, els cinc anys anteriors a la seva sol·licitud d'inscripció en el cens electoral.
• Exerciran el dret de vot en el municipi de la seva residència habitual, en el padró hauran de figurar inscrits.
• La inscripció en el cens electoral d'estrangers residents a Espanya es farà a instància de part. Aquesta instància es presentarà en l'Ajuntament en el padró municipal figuri inscrit. El termini de presentació es fixarà per a cada elecció.

I les condicions fixades per als nacionals de Noruega són:

• Estar en possessió del corresponent permís de residència a Espanya. 
• Haver residit a Espanya, legalment i ininterrompudament, més de tres anys.
• Estar domiciliats en el municipi en el que els correspongui votar i figurar inscrits en el seu padró municipal.
• La inscripció en les llistes electorals d'estrangers residents a Espanya, requisit indispensable per poder exercir el dret de sufragi, es farà sempre a instància de part. Aquesta instància es presentarà a l'Ajuntament, en el padró municipal figurés inscrit. El termini de presentació es fixarà per a cada elecció.

Les sol·licituds d'inscripció en el cens electoral per a les eleccions municipals de 2015 es podran realitzar des de l'1 de desembre 2014 fins al 15 gener de 2015.

A més de poder presentar les sol·licituds als Ajuntaments, l'Oficina del Cens Electoral té previst remetre, en els últims dies del mes de novembre de 2014, una comunicació personalitzada per correu postal als ciutadans nacionals d'aquests països que reuneixin les condicions establertes en els acords respectius, amb les dades prèviament impresos corresponents als seus empadronaments. En aquests casos, les sol·licituds podran realitzar per Internet o per correu postal, en el termini establert.

Continua

El Govern de Catalunya aprova el decret que regula els serveis d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya per promoure'n l'autonomia i la igualtat d'oportunitats

El Govern ha aprovat avui el decret que regula els serveis d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya amb l’objectiu de promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats d’aquests col·lectius a través del coneixement de les llengües oficials, el funcionament de la societat d’acollida i el seu marc jurídic i laboral. El text desplega reglamentàriament la Llei d’acollida i dóna compliment a les competències que fixa l’article 138.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

En concret, el decret regula el servei de primera acollida, els programes d’acollida especialitzada, els informes d’estrangeria que emet la Generalitat en col·laboració amb els ajuntaments i determinades funcions professionals especialitzades en serveis d’acollida i d’integració de persones immigrades i retornades.

El servei de primera acollida inclou el conjunt d’accions i recursos que responen a les necessitats inicials de formació i d’informació dels usuaris. La Generalitat i els municipis han de garantir la prestació del servei, ja sigui de forma directa o externalitzat a través de convenis o fórmules anàlogues amb agents socials, professionals i entitats privades. Poden acollir-se a aquest servei les persones estrangeres immigrades, les que sol·licitin asil o protecció subsidiària, les refugiades, les apàtrides i les retornades per sobre de l’edat escolar obligatòria i degudament empadronades. Els ajuntaments que ho estimin oportú poden ampliar aquest servei a qualsevol altra persona que s’empadroni al municipi.

El reglament també preveu la possibilitat que les persones estrangeres i les apàtrides puguin accedir al servei de primera acollida a l’exterior, sempre que obtinguin una autorització de residència o d’estada a Catalunya superior als 90 dies. Aquesta opció serà en funció de la disponibilitat del servei, que podrà ser ofert en dependències de la Generalitat a l’estranger, en funció de les partides pressupostàries i de les necessitats de mà d’obra a Catalunya.

Certificat d’acollida

Pel que fa al servei de primera acollida, el decret aprovat especifica els continguts formatius i la metodologia que cal aplicar amb l’acompanyament i les sessions de benvinguda als usuaris. La formació inclou tres mòduls que cal acreditar per obtenir el certificat d’acollida, un document d’eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat, i també en els procediments d’estrangeria, d’adquisició de la nacionalitat i altres procediments, previstos a l’ordenament jurídic vigent.

La formació es considerarà realitzada quan s’acrediti l’assistència al 75 per cent de les hores de cadascun dels tres mòduls o el seu aprofitament. Els mòduls a acreditar són els següents:

• Mòdul A: competències lingüístiques bàsiques en llengua catalana i en llengua castellana, amb un mínim de 90 hores de formació en cadascuna de les dues llengües oficials (el Consell General d’Aran establirà el nivell de competència d’aranès que calgui acreditar).
• Mòdul B: coneixements laborals, mitjançant les accions del Servei d’Ocupació de Catalunya o per impartició directa del servei de primera acollida. Durada mínima de 15 hores.
• Mòdul C: coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic. Durada mínima de 15 hores. 

 De forma prèvia a l’accés al mòdul A, el servei de primera acollida proposarà programes d’alfabetització als usuaris que ho requereixin, per exemple a través dels centres de formació d’adults o del programa “Lletres per a tothom”, que promou el Departament de Benestar Social i Família.

Situacions personals especials

El decret preveu que els prestadors del servei puguin acreditar la realització de la formació, fins i tot eximir-la, per a les persones que hagin assistit a un mínim de sessions i que pateixin dificultats especials, a causa de situacions personals, analfabetisme, discapacitat i similars. Aquestes situacions han d’implicar limitacions objectives i estar avalades per l’informe oficial corresponent dels serveis socials o mèdics que acrediti la impossibilitat de dur a terme les accions formatives.

En paral·lel, el reglament estableix que es poden reconèixer les competències dels usuaris del servei adquirides prèviament i per altres vies formatives, tant dins com fora de Catalunya. És a dir, la informació obtinguda i la formació acreditada en altres processos formatius poden servir per al reconeixement, total o parcial, de la formació necessària per a l’obtenció del certificat d’acollida.

Acollida especialitzada

D’acord amb el que estipula la Llei d’acollida, el decret regula els programes d’acollida especialitzada que es poden aprovar als àmbits propis del treball temporal, com les campanyes agràries, i als àmbits del retorn i l’emigració. Els programes han de fer referència, com a mínim, a la formació dels professionals perquè els destinataris rebin una atenció idònia, i a les accions formatives i informatives necessàries en l’àmbit sectorial corresponent.

Finalment, el reglament assenyala el sistema de funcionament i la validesa dels informes d’estrangeria que emet la Direcció General per a la Immigració, així com la seva correlació amb els certificats d’acollida. També fixa que el Govern ha d’impulsar processos de definició de funcions professionals vinculades als serveis d’acollida, així com convocatòries per dur a terme processos específics d’habilitació i acreditació de competències professionals i formatives de les persones que ja desenvolupen funcions d’acollida, mediació, interpretació i tècniques de polítiques migratòries. En aquest sentit, avança que els professionals del servei de primera acollida han d’acreditar coneixements de nivell C1 de llengua catalana i de llengua castellana i que han de tenir coneixements d’alguna de les llengües pròpies dels usuaris.

El món local ha participat activament en l’elaboració dels continguts del decret, que ha estat sotmès a diferents òrgans amb representació del món local, com ara la Taula de Ciutadania i Immigració i la Comissió de Govern Local. També ha estat objecte de dictamen per part del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Per garantir-ne un desplegament territorial complet, el Govern, a través de la Direcció General per a la Immigració, impulsarà instruments de coordinació i col·laboració amb els ens locals responsables, així com convenis i convocatòries públiques per finançar la prestació dels serveis d’acollida per a d’altres organitzacions i professionals.

Font: Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya (18/11/2014)

Continua

"Benvinguts al 9N", a "30 minuts"

El diumenge 16 de novembre TV3 emet el programa de 30 minuts "Benvinguts al 9N". Aquest documental especial reflecteix el 9-N a través de les mirades de tres ciutadans de fora de la comunitat autònoma de Catalunya: un jove graduat en Història per la Universitat d'Extremadura, un catedràtic de Dret Constitucional de Valladolid i un petit empresari tèxtil valencià. No representen cap organització ni cap col·lectiu, però tenen uns perfils ideològics compartits per àmplies capes de la ciutadania espanyola.

Una membre de la Sectorial d'Immigració de l'Assemblea Nacional Catalana, Anna Pérez, els fa de guia durant el cap de setmana del 8 i 9 de novembre: els porta a actes multitudinaris, els presenta personatges dels seus àmbits professionals amb els quals contrasten arguments i experiències i els acompanya a diversos llocs de votació.

Aquests observadors busquen respostes als seus dubtes sobre la legitimitat per convocar una consulta, el camí legal cap a l'autodeterminació o la independència, els antecedents històrics, les causes del creixement de les aspiracions independentistes i les conseqüències econòmiques d'una possible separació d'Espanya. En acabar la seva estada a Catalunya, reflexionen sobre les seves pròpies conviccions inicials després de les experiències d'un cap de setmana irrepetible.

Continua

Vídeos de comunitats d'immigrants a Catalunya 9N

Un equip de voluntaris de l'Equip Audiovisual de l'ANC ha fet una sèrie de 14 vídeos amb membres de les comunitats més representatives d'immigrants a Catalunya a on parlen sobre el perquè volen la independència, perquè aniran a votar, i què demanen per al país nou.

Els protagonistes dels vídeos parlen amb l’idioma del seu país d’origen (hi ha subtítols en català). Alina Mierlus, de Rumania; Ana Zurra, de l’Uruguai; Asmaa Harti i Aziz Baha, del Marroc; Blandine Giraud, de França; Marie Kapretz, d’Alemanya; Omar Diatta, de Casamance; Xiao Miao Lin, de la Xina; Patrícia Duarte, del Paraguai; Naqash Javed, del Pakistan; Huanna Pinheiro, del Brasil; Mawa Ndiaye, del Senegal; Feargal Lee, d’Irlanda; i Yorgos Konstantinou, de Grècia, expliquen la seva visió de Catalunya i del procés sobiranista.

Continua

Guia per a votar el 9-N

Quina és la pregunta a la que haurem de respondre? 

La pregunta consta dos apartats amb tres possibles respostes:

1. "Voleu que Catalunya esdevingui un Estat?" Les opcions de resposta són sí o no. 
2.  En cas afirmatiu: "Voleu que aquest Estat sigui independent?" Les opcions de resposta són sí o no. 

Podeu descarregar-vos la papereta en aquest enllaç.

Qui està cridat a votar?

1. Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 que disposin d’un document nacional d’identitat (DNI) on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya. Per participar-hi han de presentar el DNI vigent (no és vàlid el resguard del DNI en tràmit, atès que no hi apareix la fotografia). Els catalans i les catalanes majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 que es trobin a l’exterior, que tinguin un document nacional d’identitat (DNI) on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya, o bé que presentin el DNI o passaport espanyol vigent juntament amb el comprovant d’inscripció en el Registre de catalans i catalanes a l’exterior o el Certificat del padró d’espanyols residents a l’exterior (PERE) en què consti l’adscripció territorial a Catalunya.
2. Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 nacionals d’estats de la Unió Europea i d’altres estats que formin part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa (països signants de l’Acord). Per participar-hi han de presentar el document d’identitat o passaport vigent acompanyat del Certificat de registre de ciutadans de la Unió Europea, on consta el número d’identitat d’estranger i l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.
3. Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 nacionals de tercers estats. Per participar-hi han de presentar el passaport vigent acompanyat de la targeta d’identitat d’estranger (TIE) vigent, on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.

Punts de participació

Hi haurà col·legis en 942 municipis dels 947 del Principat; en total, 1.317 col·legis i 6.695 urnes. A més dels 600 espais que són de titularitat de la Generalitat —la majoria, instituts— i que es poden utilitzar per a la consulta, el govern ha treballat amb els ajuntaments per abastar tot el territori i hi haurà centres educatius, tant públics com concertats, on es podrà votar. Ja es poden consultar a internet en aquest formulari, als ajuntaments i al 012. Segons el codi postal que consti en el carnet d'identitat de cadascú li pertocarà un col·legi o un altre. I segons la lletra del cognom, una mesa o una altra. Es podrà votar de les nou del matí a les vuit del vespre.

Cens

No hi ha cens previ. El registre de participació es farà el mateix dia de la votació, just abans de dipositar el vot. Es farà manualment prenent nota del nom del votant. Les dades s'introduiran en un ordinador per evitar que hi hagi duplicitat de vot. Segons dades de Governació, podran votar 5,4 milions de persones, tot i que d'acord amb les dades de l'Idescat serien més de 6 milions.

No hi haurà vot anticipat

Només els qui acreditin amb un document una causa major (com ara una hospitalització o jornada laboral) podran votar durant els quinze dies següents al 9 de novembre. S'han d'adreçar a una de les set delegacions territorials de la Generalitat que hi ha repartides al Principat.


Vot de catalans que es trobin a l'estranger

Es podrà fer en disset punts de votació, repartits en diversos països del món, que corresponen a les delegacions que té el govern a l'estranger. Són Berlín, Brussel·les, París, Milà, Londres, Mont-real, Nova York, San José, Buenos Aires, São Paulo, Bogotà, Mèxic, Santiago de Xile, Tòquio, Hong Kong, Sydney i Copenhaguen. Vegeu-los aquí. Els qui tinguin DNI amb residència a Catalunya també poden venir a votar el 9 de novembre al punt de votació que els correspon a Catalunya.

Vot de catalans que viuen a la resta de l'estat espanyol

Només podran votar el 9 de novembre si en el DNI hi consta la residència a Catalunya. Si no hi poden ser aquell dia, també podran votar els quinze dies següents del 9-N en una de les set delegacions de la Generalitat repartides al Principat.

Vot de catalans que viuen en uns altres territoris del país

El govern ha habilitat un lloc de votació a Perpinyà (Casa de la Generalitat) i un altre a Andorra la Vella (avinguda Príncep Benlloch, 25).

Escrutini

Es farà durant la nit del 9 al 10 de novembre. I els resultats provisionals s'anunciaran el dia 10. Els definitius, que inclouran els dels qui hagin votat a les delegacions territorials, se sabran, com passa en més processos electorals, al cap de dues setmanes.

Els voluntaris

D'entrada, el govern va determinar que feien falta vint mil voluntaris per a poder organitzar el dispositiu. Finalment, se n'hi han inscrit 40.930, i això ha permès de dissenyar un dispositiu més ambiciós que no es preveia de bon començament. La inscripció es va tancar el dia 27.

Tipologia de voluntaris

1. Membres dels punts de participació. Un president i dos vocals, assignats a cada punt de votació. Les seves funcions seran, entre més: obrir la mesa, identificar cadascuna de les persones que vulguin participar en la votació, registrar-les, comptabilitzar les paperetes i preparar la documentació de tota la jornada.
2. Gestors dels punts de participació. S'encarregaran d'assistir el president i els vocals en totes les funcions. Donar-los suport, assessorar-los, informar puntualment de les dades de participació, custodiar el full de transmissió en cas que no hi hagi coordinador de participació, regular les cues d'accés i facilitar la participació i les tasques dels membres, de president i vocals.
3. Coordinadors del procés de participació. És una figura pensada per als locals de participació amb un nombre important de punts i on calgui una coordinació de tots els gestors. Tindran per funcions, entre més: comprovar que tots els gestors són al local, coordinar l'organització de cues, recollir la documentació del procés de participació de la jornada.
4. Voluntaris suplents. En seran les persones disposades a cobrir qualsevol possible absència o incidència, tant al començament com en el decurs de la jornada. Són a disposició dels gestors i coordinadors, que els avisaran per cobrir suplències o qualsevol necessitat que aparegui durant jornada.
5. Coordinadors del local de participació. És una figura apartada del procés purament. Són els màxims responsables dels locals el 9-N. Obriran i tancaran els locals, definiran els circuits i els accessos d'entrada i sortida de edifici. Donaran les indicacions pertinents dels espais i coordinaran la seguretat en els edificis. 

El calendari

•  Dijous 30 comença a comunicar-se l'assignació de tasques als voluntaris.
• Dijous 30 comença un període de deliberació pública i participativa, fins el 8 de novembre, per a fomentar el debat en la població. La Generalitat posa a disposició de totes les associacions, entitats i partits que ho vulguin una xarxa de 241 equipaments civils a tot el territori (casals cívics, hotels d'entitats, casals de gent gran i oficines de benestar social) i 64 equipaments culturals (biblioteques, arxius comarcals i museus que tinguin sales d'actes o de reunions). També es demana a la CCMA i als seus mitjans, a més dels governs locals, que col·laborin en la deliberació pública per a fomentar la informació i la participació.
• Dijous 30 comença una nova campanya informativa als mitjans per a explicar tant pedagògicament com sigui possible la manera de participar en el 9-N.

Per a més informació, consulteu el web participa2014.cat

• Si tens dubtes:
• 

Font:
participa2014.cat,
http://www.naciodigital.cat/noticia/75121/tot/cal/saber/sobre/proc/participatiu/9-n
http://www.vilaweb.cat/noticia/4215128/20141023/guia-votar-9-n.html

Continua

Els nous catalans i la independència

Aquest divendres us esperem a Cassà de la Selva a les 20h a l'Auditori Centre Cultrual Sala Galà. — amb Saoka Kingolo.

Continua

Cues d'estrangers residents a Catalunya per poder votar el 9-N

Fotografia: Liz Castro

A continuació reproduim l'article de Vilaweb publicat el dimarts 7 d'octubre de 2014

El govern va tornar a obrir ahir el registre perquè els estrangers residents a Catalunya sol·licitessin el vot per a la consulta del 9 de novembre. El registre va vinculat al decret de convocatòria suspès pel Tribunal Constitucional espanyol i, per tant, el tràmit és, de fet, una preinscripció de la sol·licitud del vot. Donant-hi aquest caràcter, la suspensió del decret no deixa inactiu el registre. Avui era l'últim dia previst en el decret de convocatòria per a fer aquestes inscripcions però fonts de Governació han explicar a VilaWeb que 'seguirem atenent les peticions dels ciutadans. Estem obligats a donar resposta al ciutadà'. 'No l'hem reobert ni allargat, senzillament farem complir la llei de procediment administratiu: és una petició ciutadana i la registrarem i canalitzarem per la via més adequada'. Per tant, com ja apuntava ahir la fundació Nous Catalans, el termini s'ha ampliat.

Els estrangers que resideixen a Catalunya

La sol·licitud de vot anticipat es pot fer als set punts de registre habilitats per la Generalitat en diferents punts del territori entre les 10 del matí i les 7 del vespre. Estan situats a Barcelona (Palau Robert, passeig de Gràcia, 107), a Manresa (Palau Firal, polígon els Dolors s/n), a Tremp (avinguda d'Espanya, 12), a Girona (edifici de Santa Caterina, plaça de Pompeu Fabra, 1), a Lleida (carrer de Lluís Companys, 1), a Tarragona (carrer de Sant Francesc, 3) i a Tortosa (carrer de Montcada, 23).

La fundació Nous Catalans assegura que alguns immigrants ja van presentar ahir al matí les sol·licituds al Palau Robert, a Barcelona, i a la seu ter­ri­to­r­ial de Manresa, on van ser accep­tades. També informa que hi va haver algun problema a la seu ter­ri­to­r­ial de Girona i que s'hi van fer ges­tions perquè també s'acceptés la documentació, com ha de fer qual­sevol registre públic.

Vot per dipòsit: catalans a l'estranger, interns en centres penitenciaris...

Les persones que es trobin a l'estranger (tant si és de manera permanent com temporal), ciutadans interns en centres penitenciaris, persones amb un nivell de dependència acreditat, ciutadans que tinguin cita hospitalària i aquells que hagin de treballar el 9-N --tant si és per l'organització de la consulta o en l'àmbit sanitari i d'emergències--, poden sol·licitar el vot per dipòsit, és a dir, anticipat (els detalls de com sol·licitar-lo en cada cas, ací). Podran fer la votació entre el 20 i el 25 d'octubre.

Tot i que el decret de convocatòria estableix que avui, 7 d'octubre, és el límit per a sol·licitar el vot per dipòsit, fonts del govern han apuntat que les administracions sempre han de rebre les peticions dels ciutadans al marge dels terminis que es puguin fixar.

012, punt d'informació ciutadana principal

Des de dissabte, la Generalitat recomana de trucar al 012 per rebre informació sobre la consulta, tal com especifica l'anunci que informa de la suspensió de la campanya. Al servei del 012 hi ha operadors especialitzats a respondre dubtes sobre la consulta.

Continua

Guissona: Immigració a Catalunya. Reptes per a un nou Estat plural i inclusiu

Com les comunitats de persones immigrades arribades al nostre país s'han de fer partíceps de la vida pública, social i política per construir entre tots el nou Estat?

Trobada oberta a tots els guissonencs, sigui quin sigui el seu lloc de naixement, per tal de conèixer millor la realitat de tots i compartir les inquietuds i aspiracions en el marc d'una Catalunya independent.

Xerrada a càrrec de Saoka Kingolo, coordinador de la Sectorial d'Immigració de l'ANC i col·loqui amb representants de les comunitats originàries de Senegal, Ucraïna, Marroc, Romania i Colòmbia.

Hora: 20.00h
Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Guissona
Organitza: Segarra per la independència i Sectorial d'Immigració de l'ANC

Continua

Choosing our future in Catalonia

Now you can watch on video "Choosing our future in Catalonia; international meeting on Catalan independence", a discussion among the expat community about the independence of Catalonia and how it affects us in particular.

Ara podeu mirar en vídeo "Elegint el nostre futur a Catalunya; meeting internacional sobre la independència de Catalunya", una discussió de la comunitat de ciutadans de la UE residents a Catalunya sobre la independència i com els hi afecta en particular.

Continua

Declaració institucional "Tu Decideixes"

Continua

Qui té dret a votar?

A continuació us mostrem informació relativa a les persones estrangeres i el dret de vot per al 9N.

Qui té dret a votar?

Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre i

1. Que tinguin la condició política de catalanes. És a dir:
1. els catalans i les catalanes empadronades en qualsevol municipi de Catalunya;
2. els catalans i les catalanes residents a l'estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu i també els seus descendents, que han d'estar prèviament inscrits en el Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior.
3. els catalans a l’estranger que s’hagin inscrit al registre de catalans a l’estranger abans del decret de convocatòria
2. Que siguin nacionals d'estats membres de la Unió Europea, inscrits en el Registre de població de Catalunya i que acreditin un any de residència continuada immediatament anterior a la convocatòria de la consulta.
3. Que siguin nacionals de tercers estats, inscrits en el Registre de població de Catalunya i que acreditin residència legal durant un període continuat de tres anys immediatament anterior a la convocatòria de la consulta.

Cal que les persones estrangeres es registrin per poder votar?

Les persones estrangeres residents a Catalunya que compleixin els requisits per participar han de sol·licitar la seva participació en la consulta presentant personalment una petició expressa a la comissió de seguiment de l'àmbit territorial que els correspongui per raó de domicili (vegeu el decret de convocatòria amb els annexos).

La documentació que cal de presentar és la següent:

1. Sol·licitud de vot de les persones estrangeres residents a Catalunya.
2. Targeta d'identitat d'estrangers o número d'identitat d'estranger.
3. Document acreditatiu emès per l'ajuntament o ajuntaments que correspongui, que acrediti haver estat empadronat en un municipi català de manera continuada durant un mínim d'un any, a comptar del dia de publicació del Decret de convocatòria per als nacionals d'estats membres de la Unió Europea i durant un mínim de tres anys, a comptar de la mateixa data per als nacionals de tercers estats.

Quan s'han de registrar les persones estrangeres?

Les persones estrangeres residents a Catalunya que compleixin els requisits establerts a la Llei 10/2014, de 26 de setembre, poden sol·licitar participar en el procés de consulta. Aquesta sol·licitud s’ha de realitzar personalment i presencialment davant la comissió de seguiment del seu àmbit territorial de residència, entre l'1 i el 7 d’octubre de 2014 (vegeu el decret de convocatòria amb els annexos).

Més informació a:
Llei de consultes no referendàries i participació ciutadana (26 de setembre)
Decret de convocatòria (27 de setembre)
Decret de convocatòria (amb els annexos)
Formulari per a la sol·licitud de vot de les persones estrangeres residents a Catalunya
Web 9N/2014 TU DECIDEIXES

Continua

A discussion among the expat community about the independence of Catalonia and how it affects us in particular, followed by a networking session in which we can relax and chat more informally.

The panel discussion will include Maarten de Jongh, Corporate Finance Advisor, originally from the Netherlands; Krys Schreiber, International Press and Communication Consultant, originally from Germany; Martha Moreo, Business Administration and Musician, originally from Argentina of Italian origin and be chaired by Liz Castro, editor of What’s up with Catalonia?, originally from the United States.

There is a $5 cover charge at the door which includes two beers, and covers the expenses of the hall.

Would you like to come?

The event will have place on October 1st, Fabrica Moritz, St. Antoni 39-41, BCN at 7:30 pm. Entrance tiquets 5€ include 2 beers! (they are just to cover expenses).

https://www.facebook.com/events/543959852404690/?context=create&source=77# 

Continua

Vídeo de la Jornada Immigració a Catalunya, per un Estat plural i inclusiu

Immigració from Assemblea Nacional Catalana on Vimeo.

Continua

Som aquí i volem participar

El divendres 19 de setembre l'ANC de Salt, l'ANC de Girona, la sectorial d'Immigració per la Independència, Òmnium i Parlem-ne organitzen l'acte "Som aquí i volem participar. Immigració a Catalunya, reptes per a un nou estat". 

L'acte se celebrarà a El Canal (plaça de can Patrac, 1 SALT)

Continua

Ara és l'hora

Continua

Realitat líquida i globalització: tots serem immigrants al segle XXI

Dins l'àgora que representa aquest blog, Martha Moreo (Secretària de la Sectorial d'Immigració de l'Assemblea Nacional Catalana) fa una aportació personal sobre el concepte de realitat líquida i globalització i invita a la reflexió, al debat i a l'aportació d'idees posterior.

Primer, una mica d'història

La majoria dels estats actuals han basat la redacció de les seves constitucions en una ideologia moderna, post-medieval, marcada pel moviment, iniciat al segle XVIII, del feudalisme cap al capitalisme, la industrialització, la racionalització, la secularització i la nació-estat. El concepte de sobirania que recullen està basat en les idees de Hobbes i Rousseau que argumenten que l'ésser humà no necessita ser controlat per cap poder superior i per tant és capaç de controlar el poder de l'estat. Com a conseqüència, el ciutadà és sobirà i súbdit al mateix temps, totes les persones són lliures i iguals i la voluntat general, tenint el poder sobirà, és la que assenyala el correcte i veritable i les minories han d'acatar d'acord a la voluntat col·lectiva.

Per evitar que en nom de la voluntat col·lectiva es violessin drets fonamentals, com ara va passar durant la Revolució Francesa, l'abat Sieyès va postular que la sobirania radicava en la nació i no el poble, expressant amb això que l'autoritat no obraria només prenent en compte el sentiment majoritari cojuntural d'un poble, sinó que a més tindria en compte el llegat històric i cultural de la nació i els valors i principis sota els quals s'havia fundat. A més, el concepte de nació contemplaria tots els habitants d'un territori, sense exclusions ni discriminacions.

Així, de Rousseau neix el concepte de sobirania popular i de Sieyès el de sobirania nacional. Actualment, la sobirania popular implica que la residència legal i efectiva del poder de comandament d'un conjunt social es troba i s'exerceix en i per la universalitat dels ciutadans, particularment en els Estats democràtics. En les legislacions actuals el concepte de ciutadania depèn del de nacionalitat. No es pot ser ciutadà sense ser primer nacional d'un país.

Quina era la realitat social dels immigrants durant la revolució industrial i el segle XX?

Tota migració és el producte de la decisió de millorar les condicions de vida, ja sigui d'una persona o d'un grup familiar. Durant la revolució industrial les migracions de persones generalment es produïen dins d'un mateix territori nacional i consistien en el desplaçament de la població rural als centres industrials. Aquest tipus de desplaçament de la població no plantejava cap tipus de repte a l'statu quo constitucional: la població immigrant mantenia la condició de ciutadana tant en el camp com a les ciutats.

A finals del segle XIX i durant tot el segle XX, amb la millora de les comunicacions i l'accés de la població als mitjans de transport, els desplaçaments passen a ser internacionals i intercontinentals. Així tenim els grans moviments migratoris de ciutadans europeus cap a les Amèriques, als quals se li sumaran desplaçaments de ciutadans de la resta del món, durant el segle XX, no només cap a les Amèriques i Europa, sino d'un país a un altre, dins els seus propis continents. Aquests desplaçaments, afavorits com ja hem dit per la millora de les comunicacions i l'accés de la població als mitjans de transport, es van deure al fet que la població es veia obligada a abandonar els seus països d'origen a causa de la impossibilitat de guanyar-se la vida dignament o perquè la seva pròpia vida estava en perill a causa de guerres i enfrontaments, moltes vegades provocats pels països d'acollida.

Tot i això, aquests desplaçaments es realitzaven un cop a la vida. La situació econòmica i social que trobaven al país d'acollida era prou estable com perquè les persones immigrades poguessin radicar-hi, adoptar la nacionalitat d'aquell país i, en conseqüència, adquirissin estatus de ciutadans amb veu i vot en les decisions polítiques i econòmiques del mateix.

Quina és la realitat social dels immigrants al segle XXI?

Al segle XXI ja no es parla de modernitat, sinó de modernitat tardana o líquida i de globalització. Zygmunt Bauman va introduir la idea de modernitat líquida; les seves característiques són la privatització de l'ambivalència i la incertesa. És una continuació caòtica de la modernitat, on la persona pot passar d'una condició social a una altra d'una forma fluïda. El nomadisme és el tret general de l'ésser humà líquid modern, en fluir a través de la seva vida com un turista, canviant treballs, llocs de residència, carreres, etc. Bauman emfatitza la gran responsabilitat que la modernitat fluïda posa sobre l'individu, amb les pautes tradicionals sent reemplaçades per unes escollides per ell mateix. El resultat és una consciència dominada pel canvi més aviat que per la permanència.

Amb la modernitat líquida, els subjectes, que van lluitar durant la Il·lustració per poder obtenir llibertats civils i desfer-se de la tradició, es troben ara amb l'obligació de ser lliures i les institucions ja no són àncores de les existències personals.

Es preveu que la modernitat fluïda i la globalització obligaran les persones a canviar de carrera, treball i lloc de residència diverses vegades en les seves vides. ¿Haurà una persona canviar de nacionalitat cada 15 o 20 anys, potser unes 4 o 5 vegades en la seva vida per obtenir els drets de ciutadania? Tindrà aquesta persona 4 o 5 nacionalitats? Té sentit que, si ja va per la nacionalitat número 4 i fa ja 40 anys que no viu, ni paga impostos, ni potser tingui família al seu país natal, aquesta persona tingui capacitat d'elegir els representants d'aquell país però no del país on viuen ell i la seva família i on pagueu els impostos amb què els representants que ell no té dret a triar finançaran o no projectes socials que seran decisius en la seva vida i la de la seva família però per als quals ell tampoc té capacitat de decidir?

Però què vol dir ser ciutadà?

Ciutadà és la persona que per la seva naturalesa pública i per la seva condició natural o civil de veí, estableix relacions socials de tipus privat i públic com a titular de drets i obligacions personalíssims i inalienables reconeguts a la resta dels ciutadans sota el principi formal d'igualtat.

Com veiem, l'única condició per ser ciutadà és la de ser veí, o el que és el mateix, ser resident, ja que en el seu origen, ciutadà és qui, per haver nascut o residir en una ciutat és membre de la comunitat organitzada que li reconeix la qualitat per a ser titular dels drets i deures propis de la ciutadania. L'estrangeria, l'ètnia, el sexe i l'edat no són més que excuses per negar la qualitat i el dret de ciutadà a determinats grups. En alguns països del món, i fins no fa poc en molts països industrialitzats, es negava aquest dret a les dones, a les persones sense estudis de nivell superior o de races diferents de la dominant. Gràcies a la lluita de diversos moviments socials, el principi d'igualtat s'ha estès a aquests grups, almenys en els països de l'OCDE, però encara se li nega a les persones d'origen estranger, que tot i ser residents, decideixen no adoptar la nacionalitat del país d'acollida.

Del país que ens imposen al país que volem

El proper 9 de novembre hi haurà un referèndum per la independència de Catalunya. Per fer-ho s'està tramitant la Llei de Consultes Populars no referendàries - tram. 200-00020/09. Segons l'article 5, les persones legitimades per votar en aquest tipus de consultes serien aquelles no privades de drets polítics, majors de 18 anys, i que tinguessin la condició política de catalans - ciutadans espanyols empadronats a Catalunya - o fossin ciutadans de la Unió Europea , Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa i estiguessin inscrites en el padró d'algun municipi de Catalunya. Continuarà la nova Llei supeditant la condició política de català a ser ciutadà del país del qual es consulta la independència? ¿Consideraran els nostres polítics catalans que per ser català cal ser primer espanyol? ¿Recorreran a aquesta excusa per seguir negant la qualitat i el dret de ciutadà a determinats grups - en el nostre cas les persones immigrades de determinats països?

Suposant que els polítics catalans decideixen donar una lliçó de democràcia al món i estenen aquest dret a totes les persones immigrades provinguin del país que provinguin Què passarà després si Catalunya esdevé un estat independent? ¿Reconeixerem el dret de ciutadania a les persones empadronades d'altres nacionalitats en aquesta ocasió i després de la independència l'hi traurem? ¿Els obligarem a contraure la nacionalitat catalana per mantenir-lo, com la resta dels països del món? ¿Caldrà ser espanyol per ser català?

Per què no ser els primers a anar més enllà i separar el concepte de ciutadania del de nacionalitat? Per què no ser els primers a reconèixer plenament la realitat global i líquida en què vivim i atorgar el dret de ciutadania a tota persona que porti almenys 5 anys residint legalment, treballi i pagui els seus impostos a Catalunya? Per què no ser, a més d'independents, els més democràtics i inclusius del món?

En aquests moments el 16% de la població de Catalunya viu, treballa i paga els seus impostos en aquest territori, però no té o té molt limitat el seu dret de ciutadania - una petita fracció de la població immigrada només pot votar el seu alcalde. És un 16%, o 1,5 milions de persones, que no pot decidir com i en què s'inverteixen els seus diners. És clar que ara està tot el poble de Catalunya en la mateixa situació, però després de la independència, deixarem a aquest 16%, que probablement es vagi incrementant en el futur, sobretot amb les perspectives econòmiques d'una Catalunya independent, en la mateixa situació en què estem nosaltres i per la qual patim tant ara? Serem capaços? És just? Ara que els joves catalans es veuen forçats a migrar a altres països, no ens agradaria que potser en un futur aquests països seguissin l'exemple de Catalunya i donessin als nostres fills el ple dret a ser ciutadans?

Les persones no trien el país on neixen, però sí el país on viuen

El projecte 'Un sol poble' busca, entre altres coses, la implicació de tota la societat en el procés d'independència de Catalunya. Pel que fa a les persones que han vingut d'altres països, la implicació no pot separar-se de la integració. Els no ciutadans no poden fer sentir la seva veu de forma directa i sempre hauran de viure de l'almoina que el ciutadà decideixi atorgar. Com podem pretendre que se sentin o ni tan sols que tinguin ganes d'integrar-se en aquesta situació? No només de llengua i de cultura viu la integració. La integració també requereix el dret a ser ciutadà. El debat està obert.

Continua

L’ANC organitza la jornada ‘Immigració i independència’ a l’Ateneu Barcelonès

La sectorial d’Immigració de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) organitza el proper dissabte 28 de juny la jornada ‘Immigració i independència. Reptes per a un nou estat plural i inclusiu’; un acte en què múltiples representants polítics i de comunitats immigrades analitzaran com veuen el futur de Catalunya i com ha de ser la construcció del nou estat. L’acte comptarà, a més, amb una conferència de Patrícia Gabancho i la cloenda de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell.

La jornada, que se celebrarà a l’Ateneu Barcelonès de 10 a 14 hores, comptarà amb les intervencions de representants de les principals forces polítiques sobiranistes del país, com Èric Bertran, sotssecretari d'immigració de CDC; Oriol Amorós, diputat, vice-secretari general d’ERC i exsecretari per a la immigració de la Generalitat de Catalunya; Laura Massana, diputada d’ICV; i un representant de la CUP.

A més, diversos representants de les principals comunitats immigrades de Catalunya analitzaran en una taula rodona com veuen el futur de Catalunya i com hauria de ser el futur estat. Hi participaran Javed Ilyas, president de l’Associació de Treballadors Paquistanesos; M’Hamed Abdelouahed, president de l’associació Amazhan i portaveu de la Casa Amaziga de Catalunya; Abdou Mawa N’Diaye, president de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya; Ahmed Benallal, president de l’associació marroquina La Llum del Nord; José Vera, expresident de la Federació d’Associacions Equatorianes de Catalunya; Volodymir Petrushak, president de l’Associació Ucraïnesa de Catalunya; Maria Badet Souza, presidenta de l’Associació APEC d’estudiants i investigadors brasilers a Catalunya; i Mathew Barton, de Dorset, sud d'Anglaterra. El periodista Carles Solà serà el moderador de la taula rodona.

Continua

La Generalitat vol que tots els estrangers majors de 16 anys votin el 9N

En declaracions a La Xarxa, el director general per a la Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, assegura que la ponència de la llei de consultes del govern treballa perquè el dret a sufragi a la consulta s'estengui a tots els estrangers residents a Catalunya sense cap més restricció que l'edat. En aquest sentit, Bosch ha explicat que es tracta d'una "qüestió de futur" i, per tant, tots els ciutadans majors de 16 anys sense excepció han de tenir dret a decidir. D'aquesta manera el director general per a la Immigració ha anat més enllà del debat al voltant dels anys de residència necessaris per poder votar.

Xavier Bosch també s'ha referit a l'auge de posicions i moviments xenòfobs a les últimes eleccions europees i ha explicat que la Generalitat està treballant amb els ajuntaments i les entitats socials per evitar que el fenomen es repeteixi a les municipals de l'any que ve.

Sobre el nou reglament aprovat pel govern central per regular els Centres d'Internament d'Estrangers, Bosch considera que no ha millorat res i en bona part és per una qüestió econòmica.

Font: la xarxa (16/06/2014)

Continua

Entre tots, un país millor

Carme Forcadell serà aquest divendres, a les 19:30h, a La Sala (Rubí), on protagonitzarà un col·loqui sobre el procés d'independència de Catalunya. També hi seran presents Pepe Ruiz, un català nascut a Granada, i Saoka Gingolo, membre de la sectorial d'immigració de l'ANC. L'acte estarà presentat pel periodista rubinenc Jordi Margarit.

Continua

La importància d'anar a votar a les eleccions al Parlament Europeu

El magazin l'Illa de Robinson d'El Punt Avui Televisió, dirigit i presentat per Eduard Berraondo, va tractar el passat 22 de maig de la importància d'anar a votar a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig. Hi participaren Martha Moreo, secretària de la sectorial  d'Immigració de l'ANC i Maarten de Jongh de la sectorial d'economistes de l'ANC.

Us deixem amb el vídeo del programa.

Continua

El 25M el teu vot és l'estrella!

Les eleccions europees són una oportunitat per fer sentir la nostra veu i deixar clar que els catalans votarem. Aquest 25 de maig, el teu vot és l'estrella!

Llegeix la posició de l'Assemblea Nacional Catalana davant de les eleccions al Parlament Europeu del 25M.

El vídeo següent ha estat possible gràcies a: Hannah, Maarten, Margherita, Martha, Krystyna, Anna, Xavier Bergman i Josep Pedrol.

Continua

Immigració a Catalunya, reptes per a un nou Estat plural i inclusiu

El dia 28 de juny de 2014, amb el títol Immigració a Catalunya, reptes per a un nou Estat plural i inclusiu, se celebra una jornada de debat i reflexió amb representants polítics i de les comunitats immigrades al voltant de la immigració i el nou Estat català. La jornada, organitzada per la sectorial d'Immigració per la Independència de l'ANC, tindrà lloc de 10 a 14 hores.

Justificació

El debat sobre el futur de Catalunya ja ha arribat a totes les esferes de la societat i no en deixa al marge ni indiferent cap membre. En tots els àmbits de la vida quotidiana, familiar, amical, estudiantil, acadèmica, laboral o de simple companyia, no passa dia sense que la qüestió de la identitat nacional o del futur institucional de Catalunya aparegui en les converses. Aquest tema omple indiscutiblement la majoria dels espais mediàtics de diversos gèneres. Atès la transcendència i la transversalitat que significa decidir sobre la identitat institucional i el futur d’una nació, convé que la ciutadania es pronunciï i expressi la seva voluntat. I si tenim en compte el percentatge que representa la immigració al nostre país, al voltant del 15%, no ens podem imaginar que un de cada 6 ciutadans no sigui considerat a l’hora de copsar aquesta opinió popular sobre una qüestió tan vital. És en aquest sentit que organitzem una jornada de reflexió al voltant de la immigració i el futur de Catalunya, com a tema d’actualitat i específicament d’utilitat en referència a la veu de les persones més directament concernides. Valorem que aquesta jornada constitueix una manera adient de posar a l’abast de la població les diferents reflexions fetes com a inputs per a ampliar i optimitzar informació i així apropar la ciutadania el màxim possible a la realitat social contemporània.

Continua